Davant del model de la profunditat es perfila un model alternatiu, segons el qual la consciència no expressa sentits que tindria emmagatzemats sinó que els produeix contínuament. Aquest model té avui una formulació empírica en el marc del processament predictiu: el cervell és descrit com un sistema que genera hipòtesis sobre les seves causes sensorials i les corregeix amb l'error de predicció, de manera que la percepció és, en la fórmula d'Anil Seth (Being You, 2021), una mena d'al·lucinació controlada, i el jo mateix una construcció més del sistema, no un observador que la contempla. La introspecció, sota aquesta llum, no és una finestra cap a un interior donat sinó una predicció més: el sistema generant un model de si mateix amb el material disponible.

L'analogia amb els models de llenguatge actuals il·lumina aquesta mateixa intuïció des d'un altre angle. Un sistema d'aquesta mena no recupera un significat que tingués reservat abans de produir la frase; encadena continuacions probables a partir de regularitats apreses, i el sentit emergeix de les relacions diferencials entre els elements, no d'un referent intern que els ancori. Si la producció introspectiva de sentit s'assembla a això, llavors preguntar-se «què desitjo realment» no destapa un desig latent: el formula, amb els recursos del moment, i l'hauria pogut formular altrament. La convergència amb la différance és notable: en tots dos casos el sentit és diferencial, generat i sense fonament present.

Convé, però, no convertir aquesta analogia en el nou significat transcendental. La metàfora de la construcció corre el risc de naturalitzar-se i d'esdevenir, ella mateixa, una metafísica: parlar de «mera construcció» suposa que sabem què és construir i que disposem d'un sòl mecànic ferm sota la consciència, cosa que reintrodueix per la porta del darrere la presència que havíem expulsat. Una deconstrucció conseqüent ha de desconstruir també el seu propi contramodel. El model generatiu no és la veritat última que substitueix la veritat de la profunditat; és una descripció més útil precisament perquè renuncia a ser última.