Ignasi Bosch

Introspecció, revelació i la producció diferida del sentit

El projecte d'examinar-se per accedir a una veritat interior amagada adopta formes molt diverses —la confessió, l'anàlisi, la pràctica contemplativa, l'experiència psicodèlica— però totes comparteixen una mateixa gramàtica. És una gramàtica de la profunditat: pressuposa que sota la superfície dels estats mentals manifestos hi ha un estrat més veritable, més propi i normalment ocult, on resideixen les pors i els desitjos que «de debò» operen. La feina del subjecte consisteix, en aquest model, a baixar: travessar les capes del que és accidental fins a trobar un nucli que ja hi era, esperant ser desenterrat. El que aquí es vol mostrar és que aquesta operació no és, com creu, una arqueologia que recupera un sentit preexistent, sinó una pràctica que el genera en l'acte mateix de cercar-lo; i, més important, que l'absència del fons que persegueix no invalida la pràctica sinó que n'és la condició de possibilitat. El que cal examinar no és, doncs, si la introspecció encerta, sinó quines dinàmiques posa en moviment justament perquè no hi ha res al fons que les aturi.


Paral·laxi Obliqua: